Dolça esclavitud Pau Riba

Extasiat, en la negrura cristal·lina de les dues perles negres dels teus ulls, sangtraïts en la blancúria nacarina del teu rostre de petxina, i suau dibuix, m'he fet reu, i esclau etern, de la bellesa, i no hi ha fe damunt la terra, o prou virtut, com per fer-me renegar de les cadenes que em condemnen a tan dolça esclavitud.