Translate

domingo, 13 de enero de 2013

Maria del Mar Bonet with Jay Ansill, poema de Robert Graves, adaptado al catalán por Lucía Graves


Un hermosísimo poema del gran poeta inglés - mallorquín , Robert Graves "El País Secret" (dedicado a las mujeres) en la maravillosa voz de María del Mar Bonet, La adaptación al catalán es de su hija, Lucia Graves.



(Robert Graves - Jay Ansill - Javier Mas)

"El país Secret"

Tota dona de natura reial
té un país secret que li és més ver
que aquest pàl·lid món extern:
-A mitjanit quan el silenci l'envolta
deixa de banda agulla o llibre
i el visita d'amagat
-Aclucant els ulls, ella improvisa
una tanca amb cinc barres entre bedolls,
salta per sobre, pren possessió.
-Llavors corre, vola o bé cavalca
(un cavall al trot ve a saludar-la)
i viatja allà on vol;
-Fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris
de botó a flor mentre guaita,
i els peixos mengen de la seva mà.
-Ha fundat pobles, ha plantat arbredes,
ha buidat valls per rierols que corren
frescs a una badia tancada.
-Mai he gosat interrogar el meu amor
sobre el governament del seu reialme,
sobre la seva geografia.
Ni l'he seguit entre aquells bedolls
encamellant-me sobre la tanca
i espiant entre la boira.
-M'ha promès, però, quan morí,
un lloc sota el seu palau privat
a una clariana del bosc,
on creixen gencianes i violes
on de vegades ens trobàrem.


"LA TIERRA SECRETA" (ROBERT GRAVES)

“Toda mujer de verdadera alcurnia posee

una tierra secreta más real para ella

que este pálido mundo exterior.

A medianoche, cuando la casa está silenciosa,

deja a un lado aguja o libro

y la visita, invisible.

Cerrando sus ojos, improvisa

un portón de cinco barras entre altos abedules,

salta por encima y toma posesión,

luego corre, o vuela, o monta un caballo,

(un caballo llegará al trote a salvarla)

y viajará donde ella quiera;

Puede hacer crecer la hierba, incitar a los lirios

a mudarse de botón a flor mientras ella mira,

dejar que los peces coman de su mano.

Ha fundado ciudades, plantado arboledas

y bendecido valles por arroyos que corren

frescos a una bahía cerrada.

Nunca me atreví a interrogar a mi amada,

acerca del gobierno de su reino

o de su geografía,

tampoco la seguí por esos álamos

a horcajadas sobre el portón,

espiando en la niebla.

Sin embargo, me ha prometido, cuando yo muera,

un albergue bajo su palacio personal,

en un claro del bosque

donde crezcan las gencianas y los alhelíes

y podamos, a veces, encontrarnos”

No hay comentarios :